Declaració responsable per a l'execució d'obres en construccions, instal·lacions o edificacions existents que resulten afectades per la servitud de trànsit i protecció en COSTAS, alhora, o solament per protecció - GVA.ES

* QÜESTIONS D'INTERÉS - En els annexos al model de declaració responsable figura més informació relacionada amb les obres que es poden realitzar i les que estan prohibides en construccions, instal·lacions i edificacions existents que resulten afectades per la servitud de trànsit i/o la de protecció. - La competència per a interpretar i aplicar la normativa de costes en servitud de protecció, així com determinar el sentit i l'abast de les obres que es poden realitzar en les construccions, edificacions i instal·lacions existents que resulten afectades per aquesta servitud la té l'Administració autonòmica. Això sense perjudici de la vinculació de l'informe de l'Administració de l'Estat quan resulten afectades també per la servitud de trànsit. - En cas de dubte, podeu contactar amb el Servei de Costes de la Generalitat Valenciana i demanar cita prèvia perquè us atenguen. - La competència per a interpretar si la servitud de trànsit està garantida correspon a l'Administració de l'Estat. Si teniu qualsevol dubte, consulteu amb el corresponent servei perifèric de costes d'aquesta administració. - Teniu a la vostra disposició, tant en aquesta pàgina web com en la seu del Servei de Costes de la Generalitat Valenciana, models normalitzats de declaracions responsables i de sol·licituds d'autorització. Utilitzeu-los. - Les delimitacions dels diferents trams de costa estan publicats en la pàgina web del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. INFORMACIÓ SOBRE LES SERVITUDS DE TRÀNSIT I PROTECCIÓ, I LES OBRES. LA SERVITUD DE TRÀNSIT Normalment, la zona de trànsit recau sobre una franja de terreny de 6 m d'amplària, mesurats terra endins a partir de la ribera del mar (o del domini públic maritimoterrestre, quan els dos coincideixen), de manera que sol coincidir amb els sis primers metres de la servitud de protecció (art. 52 del Reglament general de costes). Atenent l'ocupació que pot presentar la servitud de trànsit en un tram de costa determinat, podem distingir dos supòsits: a) Trams de costa on la servitud de trànsit no es troba totalment o parcialment ocupada per obres, instal·lacions o edificacions existents (art. 52 del Reglament de costes): - Quan el trànsit siga difícil o perillós, la seua amplària podrà ser ampliada fins a un màxim de 20 m. - Excepcionalment, podrà ser ocupada per obres realitzables en domini públic maritimoterrestre; i en aquest cas, s'haurà de substituir per una altra que s'ubicarà fora d'aquest. - La zona de trànsit també podrà ser ocupada per a la construcció de passejos marítims. En aquest cas, no se substituirà per una altra, sinó que s'haurà de fer efectiva en el mateix passeig. - Sempre que no puguen tindre una altra ubicació, la servitud de trànsit podrà ser creuada per canalitzacions subterrànies de serveis. - La competència per a l'ampliació, substitució i ocupació per obres de la zona de trànsit correspon a l'Estat. b) Quan la servitud de trànsit es trobe ocupada per obres, instal·lacions o edificacions existents, legalment construïdes o degudament legalitzades, (DT 14a.5 del Reglament general de costes): - S'entendrà que queda garantida, si es troba totalment i permanentment desocupada en almenys tres metres d'amplària des de la ribera del mar, amb un gàlib lliure en altura de, com a mínim, tres metres més. - Si no es donen les condicions anteriors, es podrà admetre una localització alternativa de la servitud, amb les mateixes dimensions mínimes, al més prop possible a la ribera del mar, però en cap cas dins d'aquesta. El règim jurídic d'aquesta zona és molt més restrictiu que el de la resta de protecció, ja que, excepte algunes excepcions expressament previstes, com per exemple: plantar, cultivar, ocupar-la per passejos marítims, les conduccions subterrànies de serveis (sempre que no puguen tindre una altra ubicació); amb caràcter general, no es permeten nous usos, construccions i edificacions que impedisquen la seua efectivitat, i cal deixar permanentment lliure per al pas públic de vianants i els vehicles de vigilància i salvament. Quant a la realització d'obres en instal·lacions, construccions i edificacions existents, construïdes legalment (o que hagen sigut degudament legalitzades) i que resulten afectades per la servitud de trànsit i, si és el cas, també per la resta de servitud de protecció, es considera convenient distingir entre obres que han de ser objecte d'autorització administrativa i les que han de ser objecte de presentació d'una declaració responsable. A continuació, s'especifiquen els supòsits que són competència de les comunitats autònomes: a) Tenint en compte el que estableix la DT 4a de la Llei de costes, l'art. 27, la DT 14a i la DT 15a del Reglament general de costes i la resta de normativa de costes, complint certs requisits i sota algunes condicions, en una construcció, instal·lació o edificació existent, construïda legalment o degudament legalitzada que resulte afectada per la servitud de trànsit i també per la resta de servitud de protecció, sempre que no suposen canvis d'ús, excedisquen les de reparació, modernització, millora i/o consolidació, a més de no suposar un augment de volum, altura i/o superfície, podran ser objecte de la presentació d'una declaració responsable dirigida a l'òrgan competent en matèria de costes de la Generalitat Valenciana les obres següents: - Quan l'Administració de l'Estat haja emés un informe favorable sobre la garantia del trànsit en la zona, o quan hagen passat dos mesos sense que l'informe haja sigut emés (i en aquest cas s'entén favorable), es permet la realització d'obres de reparació, millora, consolidació i modernització (art. 27 i DT 14a.1.b del Reglament general de costes). L'òrgan competent en matèria urbanística no podrà autoritzar les obres fins que no s'hagen donat les circumstàncies referides en el paràgraf anterior respecte de l'informe de l'Administració de l'Estat sobre la garantia del trànsit. - En qualsevol cas, es permeten les obres de xicoteta reparació que únicament suposen canvis d'elements accessoris i les que exigisca la higiene, l'ornament i la conservació, sempre que no suposen una modificació de l'ús a què es troben destinades ni un increment rellevant del valor de l'edificació (DT 14a.1.b del Reglament general de costes). Aquestes obres no podran ser autoritzades per l'òrgan urbanístic competent sense que, amb caràcter previ, la persona interessada acredite que ha presentat una declaració responsable dirigida al corresponent servei perifèric de costes de l'Administració de l'Estat, si la construcció, instal·lació o edificació en què es pretenen fer les obres resulta afectada únicament per la servitud de trànsit. Quan resulte afectada tant per la servitud de trànsit com per la de protecció, la declaració s'haurà de dirigir a l'òrgan administratiu competent en matèria de costes de la Generalitat Valenciana (art. 27 i DT 15a del Reglament general de costes). b) Per a canvis d'ús de les construccions i instal·lacions existents (legals o degudament legalitzades) i per a la realització d'obres que excedisquen les que es puguen realitzar per mitjà de la presentació d'una declaració responsable, serà necessària una autorització prèvia i expressa en matèria de costes (art. 49, 50, 27, DT 14a del Reglament i resta de normativa de costes), en la qual l'informe de l'Administració de l'Estat, a més de preceptiu, és vinculant quan s'emet en sentit negatiu (art. 50.3 del Reglament). En els annexos al model de declaració responsable figura més informació relacionada amb les obres que es poden realitzar i les que estan prohibides en construccions, instal·lacions i edificacions existents que resulten afectades per la servitud de trànsit i/o la de protecció. LA SERVITUD DE PROTECCIÓ La servitud de protecció és una servitud legal que té com a objecte la protecció del domini públic maritimoterrestre, per mitjà de la limitació del dret de propietat en els terrenys sobre els quals recau. Aquesta zona recau sobre una franja de terreny contigu a la ribera del mar (i amb el domini públic maritimoterrestre, quan els dos coincideixen). Com a norma general, la zona de protecció tindrà una amplària compresa entre els 20 i els 200 m. El més usual és que tinga una amplària de 100 m en els terrenys classificats com a no urbanitzables a l'entrada en vigor de la Llei 22/88, de costes, i de 20 m en els terrenys classificats com a urbans en aquesta mateixa data. La competència per a establir-la correspon a l'Administració de l'Estat, a través de les corresponents delimitacions. D'acord amb la classificació urbanística del sòl a l'entrada en vigor de la Llei 22/1988 de costes i el que estableix la DT 22a.1 del Reglament general de costes, l'amplària de protecció, normalment, serà la següent: - De 20 m, en terrenys que estiguen classificats com a urbans (DT 10a del Reglament general de costes) i en nuclis o àrees edificades als quals s'haja aplicat el que estableix la DT 22a del Reglament general de costes. - De 20 a 100 m, en terrenys que estiguen classificats com a sòl urbanitzable programat o apte per a la urbanització (DT 9a del Reglament general de costes). - De 100 m, en terrenys que estiguen classificats com a no urbanitzables o urbanitzables no programats (art. 44 del Reglament general de costes). - De 100 a 200 metres, en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable o urbanitzable no programat, les característiques dels quals aconsellen assegurar la seua efectivitat i s'haja procedit a la seua ampliació per l'Administració de l'Estat, d'acord amb la de la comunitat autònoma i l'ajuntament corresponents (art. 44 del Reglament general de costes). La protecció del domini públic maritimoterrestre establida en la normativa de costes té el caràcter de regulació mínima. Les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seues competències, podran dictar normes o aprovar altres instruments addicionals de protecció (art. 41.3 del Reglament general de costes). Excepte per a plantar i cultivar, així com per a depositar temporalment objectes o materials intrèpids pel mar i realitzar operacions de salvament marítim en els seus vint primers metres (art. 45 del Reglament general de costes), per a la resta de nous usos, obres, instal·lacions, edificacions o qualsevol altre tipus d'actuació, permesos per la vigent normativa de costes, serà necessària una autorització de la comunitat autònoma corresponent (art. 49 del Reglament general de costes). Pel que fa a la realització d'obres en instal·lacions, construccions i edificacions existents, construïdes legalment (o que hagen sigut degudament legalitzades) i que resulten afectades per les servituds de trànsit i/o protecció, es considera convenient distingir entre obres que han de ser objecte d'autorització administrativa i les que han de ser objecte de presentació d'una declaració responsable. A continuació, indiquem els supòsits que són competència de les comunitats autònomes: a) Tenint en compte el que estableix la DT 4a de la Llei de costes, l'art. 27, la DT 14a.1 i la DT 15a del Reglament general de costes i la resta de normativa de costes, complint certs requisits i sota algunes condicions, sempre que no suposen canvis d'ús, excedisquen les de reparació, modernització, millora i/o consolidació, a més de no suposar augment de volum, altura i/o superfície, podran ser objecte de la presentació d'una declaració responsable les obres següents: - De xicoteta reparació que únicament suposen un canvi d'elements accessoris i les que exigisca la higiene, l'ornament i la conservació. Quan la construcció, l'edificació o la instal·lació resulte afectada: - Per les servituds de trànsit i protecció, al mateix temps, amb la de trànsit garantida o no, en els termes establits per la DT 14.1.b. - Per la servitud de protecció, però no per la de trànsit. - De reparació, millora, modernització i consolidació. Quan la construcció, instal·lació o edificació resulte afectada: - Per les servituds de trànsit i protecció, al mateix temps, amb la de trànsit garantida en els termes establits per la DT 14.1.b. - Per la servitud de protecció, però no per la de trànsit. Aquestes obres no podran ser autoritzades per l'òrgan urbanístic competent sense que, amb caràcter previ, la persona interessada acredite que ha presentat una declaració responsable en matèria de costes dirigida a l'òrgan administratiu competent en aquesta matèria de l'Administració autonòmica (art. 27 i DT 15a del Reglament general de costes). Quan, a més de per la servitud de protecció, la instal·lació, construcció o edificació, resulte afectada per la de trànsit, l'òrgan competent en matèria urbanística no podrà atorgar la corresponent llicència o autorització en aquesta matèria fins que l'Administració de l'Estat emeta l'informe sobre la garantia de la servitud de trànsit a què fa referència l'art. 27 i la DT 14a.1.b del Reglament general de costes, o fins que hagen passat dos mesos des de l'entrada de la declaració responsable en el corresponent servei perifèric de costes del Ministeri sense que aquest haja sigut emés i, en aquest cas, s'entendrà favorable. b) Per a canvis d'ús de les construccions i instal·lacions existents (legals o degudament legalitzades) i per a la realització d'obres que excedisquen les que es puguen realitzar per mitjà de la presentació d'una declaració responsable, serà necessària l'autorització prèvia i expressa en matèria de costes (art. 49, 50, 27, DT 14a del Reglament i resta de normativa de costes). Quan resulten afectades, a més de per la servitud de protecció, també per la de trànsit, l'informe de l'Administració de l'Estat en la tramitació de les autoritzacions, a més de preceptiu, és vinculant quan s'emet en sentit negatiu (art. 50.3 del Reglament). S'entén que sota aquest supòsit no seran autoritzades les obres que suposen un menyscabament addicional a l'estat actual d'aquesta servitud.