Nota de premsa

Un llibre editat per Presidència de la Generalitat rescata el record del rei Jaume I en la memòria del poble valencià i com s'ha convertit en un símbol identitari i cultural
10/06/2021
Un llibre editat per Presidència de la Generalitat rescata el record de...

- El president de la Generalitat ha conversat amb l'escriptor sobre aquesta obra, que mostra com la figura de Jaume I ha estat invocada al llarg dels segles

València.
Una mirada històrica al símbol que ha esdevingut entre el poble valencià la figura del rei Jaume I és el fil conductor del llibre 'Jaume I en la memòria d'un poble', escrit pel catedràtic de la Universitat de València Vicent Josep Escartí, que acaba de publicar Presidència de la Generalitat i es pot adquirir a les llibreries Llig.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, en una reunió al Palau, ha conversat amb l'escriptor sobre aquesta obra, que traça un recorregut històric al voltant de la figura del rei conqueridor -rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona i senyor de Montpeller- i de com aquesta figura ha estat, entre els valencians i les valencianes, un símbol de la identitat col·lectiva, rememorat especialment com a creador del Regne de València.

El record d'aquella imatge del rei en Jaume -perpetuada en bona mesura a través del seu 'Llibre dels feits'-, no va perdre mai el poder d'atracció sobre el món acadèmic i intel·lectual ni tampoc entre el poble, que l'ha invocat sempre com a garant de les llibertats dels valencians i de les valencianes. Per això, com ha destacat el president, la memòria de Jaume I no ha desaparegut mai.

El volum, que porta per subtítol 'El rei Conqueridor en la literatura i en la historiografia, del segle XIII al XX', recull com el record del rei va anar perpetuant-se al llarg dels segles. Així, durant l'edat mitjana, tant els trobadors com els cronistes -inclòs el mateix rei en Jaume, autor d'una crònica- foren els primers a mantindre viva la presència d'aquell rei extraordinari. La celebració del 9 d'octubre a València hi va col·laborar, ja en aquells primers moments i així, per exemple, se sap que Alfons el Magnànim, el 1428, ho va celebrar amb una cavalcada espectacular.

Durant el segle XVI, l'interés pels orígens de les societats va portar a historiadors com Beuter o Viciana a dedicar part dels seus esforços, alhora que humanistes com Gómez Miedes iniciaven la difusió de la Crònica del rei en llatí i en castellà. Al segle XVII (el 1633) es va produir l'intent fallit d'un seu descendent, el comte de Guimerà de canonitzar el rei Jaume, del qual es valorava especialment la gran devoció per la Mare de Déu.

Segons ha explicat l'autor, "l'agudització del procés de transculturació en el marc de la monarquia hispànica, la definitiva expulsió dels musulmans que restaven a la península i altres aspectes van provocar un progressiu oblit de la figura reial, la presència de la qual, a València, només va restar ben viva a la celebració del 9 d'Octubre, que va revestir sempre una gran solemnitat fins que Felip V, en annexionar a Castella el regne de València 'por justo derecho de conquista' en 1707, hi va imposar unes noves institucions que s'anaven a encarregar d'eliminar tant com els fóra possible qualsevol vestigi de l'època foral. "Encara que en el cas no van reeixir", ha afirmat Escartí.

Al segle XVIII, el capítol de la catedral de València va preservar una commemoració litúrgica de primera magnitud per als valencians i les valencianes i també el record de la gesta de la conquesta de la ciutat per Jaume I. En especial, destaca la celebració del centenar, el 1738.

La renaixença, al segle XIX, aprofità la commemoració del sisé centenari de la mort de Jaume I (1876) per a convocar, a València, on s'admetia que s'hauria produït segurament la mort del rei, una festa poètica extraordinària, que reuní les principals figures renaixentistes de València, Catalunya, Balears i Provença.

El segle XX ha estat, però, el que més interés ha mostrat pel rei medieval. Els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, des de diferents perspectives i amb diferents iniciatives, l'han reivindicat com una peça clau del passat. Especialment a terres valencianes s'ha convertit en un signe d'identitat i en un emblema de la seua cultura fins a l'actualitat.

El llibre d'Escartí fa aquest llarg recorregut per l'interés en la figura i en l'obra autobiogràfica de Jaume I, que ja passa ara els huit-cents anys i que ha deixat nombrosíssims testimonis, molts dels quals són motiu de l'estudi.

Compartir Un llibre editat per Presidència de la Generalitat rescata el... Compartir Un llibre editat per Presidència de la Generalitat rescata el... Compartir Un llibre editat per Presidència de la Generalitat rescata el... Compartir Un llibre editat per Presidència de la Generalitat rescata el... Compartir

Arxius relacionats